2011: punt i seguit

Penso que la millor manera de dir adéu a aquest 2011 és donant les gràcies a tots aquells i aquelles que heu estat a prop meu, que en sou uns quants. Podria explicar els balanços d'aquest any, les coses bones que m'han passat, les dolentes... però el que ocupa més lloc dins meu sou tots vosaltres. Sense més preàmbuls, això és per agrair-vos la vostra proximitat. Un brindis per les nostres vides.

La família no es tria, però si pogués triar, escolliria exactament la mateixa. Als meus pares i a en Pau... gràcies per ser-hi sempre, incondicionalment, malgrat els meus errors i els vostres encerts. Junts som forts. A tota l'altra família, tiets i cosins: que puguem seguir trobant-nos com sempre i plorar i riure junts. Especial menció a la Cristina, l'Àlex i en Gerard, els millors cosins d'aquest planeta.

Els amics. Vull començar per tu, Irene, perquè saps que ets molt especial per mi. Aquest any no ha estat el millor per tu i has hagut de superar molts obstacles, què t'he d'explicar oi? Però mira't... saps perfectament que anirem avançant costi el que costi, i que ens tindrem SEMPRE l'una a l'altra. Puc ser despistada i tenir algunes limitacions, però em tindràs sempre que em necessitis perquè t'estimo moltíssim, perquè no et vull perdre mai, i sobretot, perquè vull que siguis molt feliç!

Maria, estic molt orgullosa de tu. Has aconseguit un gran propòsit aquest any i no era gens fàcil. Espero que això et serveixi per demostrar-te a tu mateixa que, si t'esforces, pots aconseguir moltes altres coses que ni t'imagines!

Mariona, per tu també ha estat un any carregat d'emocions, però has vist fins on has arribat? Camina guapa, sempre endavant. Només mira enrere per aprendre dels errors o per dibuixar un somriure.

Mònica: tants anys al mateix poble, i no t'he descobert fins ara! Gràcies per caminar al meu costat i per deixar-me caminar al teu. Trobaràs el que busques, n'estic segura!

Polters... Maria, Cristina, Àngela, Garri, Vane, Gina i Irene (x2)... aquest any ens hem vist poquet amb totes vosaltres, i us trobo a faltar moltíssim. Trobo a faltar els cargols a l'amanida, les calces gegants de iaia, els viatges, les tertúlies, els hiiiinos i sobretot tenir-vos a prop! Aquest nou any ens hem de veure més, aquest hauria de ser el propòsit Polter pel 2012 :)

Xevi... puja allà dalt i triomfa! Gràcies pel teu suport i la teva sinceritat, per les estonetes compartides, pels teus somriures i per compartir amb mi les teves il·lusions. Arribaràs lluny, ja ho saps.

Laia: et dic el mateix que li dic a en Xevi. Però hi afegeixo una coseta: confia en tu, ets gran en tots els sentits de la paraula. Ets una flor que tot just brota. Els anys que vindran a partir d'ara seran els millors, siusplau, sigues tu mateixa sempre!

Víctor: aquests últims mesos t'has convertit en un gran amic, i dels importants. Hi has estat en molts moments i junts hem passat grans estones. Ves a buscar allò que vols, que no et faci mandra! Tot el que has hagut de viure ha fet de tu una persona única i especial. Com diu en Sergi, tens un do... jura'm que l'aprofitaràs! A mi em tindràs sempre a prop encara que no em vegis. T'estimo molt, petit!

Sergi, quan penso en tu de seguida em ve una paraula al cap: autèntic. Ja veig que hauré d'anar a pescar per les teves terres! I també tinc un moment gravat a la memòria: l'abraçada que em vas fer l'únic dia que em vas veure dins el pou. T'ho agraeixo de tot cor, per mi va ser el passaport a una amistat que espero que duri per sempre. Pots comptar amb mi sempre, sempre, sempre.

Vivi! Tota una donassa! Tot i que era un paper a "Després de la pluja", crec fermament que tens aquest poder del que parlaves. En els ulls, en la paraula, en el gest. Espero compartir més coses amb tu que els escenaris!

Carles i Paola: de vosaltres dos, em quedo amb l'empenta i les ganes que poseu en tot el que feu. Hem passat moments durs darrera els escenaris, nervis, il·lusions, i a sobre els escenaris també... i això ens ha fet una família molt gran. Gràcies per aportar la vostra experiència i la vostra serenitat a la meva vida.

Dani, gràcies per les hores que ens has dedicat a tots nosaltres. A mi el teatre m'ha canviat la vida, i tu n'ets una mica el responsable. Gràcies per confiar en mi i per fer-me créixer. Un plaer treballar amb tu!

Tu Jaume també ocupes un bon lloc en aquesta llista. Ens hem conegut d'una forma estranya, almenys per mi, però hem compartit estones que no oblidaré. Que fàcil que és parlar amb tu, que proper... espero poder-te fer dos petonassos com Déu mana i brindar amb un bon gintònic!

Alexandros i Giorgos, els meus germans tan llunyans i propers a la vegada! Gràcies per compartir el sentiment de lluita i llibertat, gràcies per estimar el nostre petit país i per fer-lo créixer, i gràcies per existir! Quan ens fareu una visita? Σ 'αγαπώ πολύ, Παίρνω την καρδιά.

Jordi, o doommaster... tal com dèiem ahir, aquest any espero poder passar més estones amb tu! Moritz, paelles, solet... i la teva companyia, què més es pot demanar? Gràcies per escoltar-me i fer-me costat, i per venir a veure'm als escenaris :D

Una menció honorífica, també, a totes les tardes passades a l'Espai Jove amb els meus estimats nois i noies. Quan tinc un dia complicat, sempre em rebeu amb un somriure i això no té preu. Marta, m'has ajudat molt i t'ho agraeixo profundament. I tu, Pau, no cal que et digui que també t'has fet estimar per tots i totes. Et trobarem a faltar però n'estic segura que has pres la decisió correcta i espero que els nostres camins es vagin creuant de tant en tant. Que fàcil que ha estat treballar al teu costat! Mil gràcies!

Als companys i companyes dels Pastorets '11... felicitats per la feina feta, gràcies pels riures i la il·lusió compartida. Nando, un plaer!

Per vosaltres, amics de RD... una abraçada gegant que ens porti a l'estel que tant hem somiat plegats. Farem molta més feina, i la farem molt bé. Que el compromís i l'amor per la nostra terra ens acompanyi per sempre i que el crit no s'ofegui mai. Sumem.

Dones de l'Ateneu, gràcies per ser dones i lluitar pel que és just. Juntes som imparables.

Estimats #nodormo's! Vosaltres també hi heu estat durant les llargues nits d'aquest any, ens hem acompanyat mútuament en una soledat que de vegades fa mal, però que de vegades et porta a conèixer gent com vosaltres.

Robert i Ester, amos de la meva "segona casa", professionals immillorables, glugluts' nights. Jordi, Enric i Mariona, companys de la BUTI, i Albert... carpe diem, (però amb moderació, per favor!!)

Els que no hi sou per la distància, Dolo i Maxi... 2000 petons i 12 abraçades cap a Argentina, que travessin l'Atlàntic però que no perdin l'escalfor. Judit i Francesc, esteu més a prop però aquest any no hem coincidit massa, penso en vosaltres. I pels que esteu tan enfeinats, Jordi i Mireia... espero veure-us més sovint. Petonets a l'Arnau i a la Joana!

Amics i família dels blogs, també em feu molta companyia i he après molt de tots vosaltres. Perdoneu-me si aquest any he estat tant absent, però ha estat per un motiu, i és que he estès una mica més les ales. Però aniré tornant de tant en tant, que també s'ha de reposar.

I finalment... els que ja no hi sou, especialment tu Sergi i vosaltres, avis i àvies... us estimo molt i molt, i també us enyoro, però estareu al meu cor sempre. Us porto amb mi arreu on vaig. Us somio, us recordo... esteu vius dins meu. Mentre jo visqui, vosaltres també.