Distància: f1 1 Interval de lloc o de temps que hi ha entre dues coses. (GDLC)
Hi ha distàncies desitjades, distàncies imposades, n'hi ha de necessàries, de detestables, d'ignorades. Hi ha distàncies físiques, geogràfiques, sentimentals, distàncies temporals, eternes, llargues o curtes, distàncies que curen, distàncies que maten. Hi ha distàncies impossibles.
De vegades hi ha més distància amb algú que tens al costat que amb algú que està a l'altre costat de l'Atlàntic. Però tot i així t'enyoro. Ho voldria tot de tu. Poder descobrir-te, poder tocar-te, escoltar-te, sentir-te, somiar-te, poder abraçar-te i estimar-te... però ho sé, estàs lluny per tot això, o per la majoria d'aquestes coses. Puc fer-les en silenci, però m'aterra l'oblit. Tinc por de que no em recordis, por d'esvair-me com una boira matutina a mesura que va sortint el sol, por de desaparèixer dels teus somnis.
Els quilòmetres m'esgarrapen la pell, m'esquerden per dins... i la sal del mar, del teu mar, em cura les ferides.
Per què és tan difícil compartir la felicitat? Em fas falta.
De vegades hi ha més distància amb algú que tens al costat que amb algú que està a l'altre costat de l'Atlàntic. Però tot i així t'enyoro. Ho voldria tot de tu. Poder descobrir-te, poder tocar-te, escoltar-te, sentir-te, somiar-te, poder abraçar-te i estimar-te... però ho sé, estàs lluny per tot això, o per la majoria d'aquestes coses. Puc fer-les en silenci, però m'aterra l'oblit. Tinc por de que no em recordis, por d'esvair-me com una boira matutina a mesura que va sortint el sol, por de desaparèixer dels teus somnis.
Els quilòmetres m'esgarrapen la pell, m'esquerden per dins... i la sal del mar, del teu mar, em cura les ferides.
Per què és tan difícil compartir la felicitat? Em fas falta.
7 visites a la lluna:
Una distància sempre fa mal, sigui física o psicològica. No et sabria dir quina és pitjor, perquè les dues tenen coses dolentes, però suposo que la psicològica és pitjor perquè pot ser insalvable, i l'altra és només qüestió de quilòmetres. Però també depèn de quants, oi? Espero que aconsegueixis una aproximació aviat, si et fa falta, ves a buscar-ho.
Sí, com diu el xexu, fa mal, molt mal, sobretot si no és volguda, si te la trobes sense poder-hi fer res... sort i paciència!
Lluna, has tornat...A veure si parlem un dia...Aquest post m'ha deixat mal sabor de boca. Un petó.
T'entenc. Massa bé i tot...
Me n'alegro que hagis tornat per aquí. Espero que la distància de què parles avui no sigui impossible. Espero que sigui només un tràmit que es converteixi després en una distància moolt, moolt curt i que puguis compartir la felicitat amb qui tu vulguis.
Petons.
És necessari trobar algú a l'altra banda (del fil telefònic, de l'oceà, de les muntanyes) a qui poder explicar que ens sentim bé, que som feliços. Tant de bo no ens falti mai!
He passat per aquí i m'ha agradat...
Bonica, tant de ho puguis aconseguir un apropament i puguis calmar aquest dolor!
Bon any!! :-)
Publica un comentari