Quan ens enamorem ens equivoquem ben sovint. En el meu cas, perquè sóc massa passional, impulsiva i impacient, i no sé esperar. I aquest cop m'he equivocat molt, perquè ho he fet tot malament, de pressa i corrents. Sí, i el pitjor és que me n'adono sempre tard, perquè ara potser ja he fet tard.Si per uns segons l'Al pogués saber el que sento, segurament s'espantaria, però després comprendria que jo, quan estimo, ho dono tot, absolutament tot. I encara que d'entrada això pugui fer molta por, em sembla que esdevé el que tots busquem: una persona que estigui amb nosaltres en un 100%. Segurament erraré moltes vegades més perquè forma part del meu tarannà, però mai ningú em podrà retreure que, quan he estimat, no he donat suficient; ans el contrari.
Aquests dies he fet moltes coses que ara hauria fet diferent, he actuat deixant-me portar i sense pensar ben gens en les conseqüències, i també de forma bastant irracional. Demano perdó, demano mil excuses i m'aparto, ara sí, perquè l'atzar jugui les cartes, però també demano, amb el cor a la mà, una oportunitat. Voldria que l'Al em conegués tal i com sóc abans de res, i que m'acceptés les disculpes. Ell sap tot el que m'ha passat, la situació que fa poc he viscut i, encara que no sigui excusa, espero que li serveixi, en part, d'explicació.
Prometo fer-ho ben diferent d'ara endavant, i esforçar-me perquè les coses surtin millors. Deixa-m'ho provar, Al.
Aquests dies he fet moltes coses que ara hauria fet diferent, he actuat deixant-me portar i sense pensar ben gens en les conseqüències, i també de forma bastant irracional. Demano perdó, demano mil excuses i m'aparto, ara sí, perquè l'atzar jugui les cartes, però també demano, amb el cor a la mà, una oportunitat. Voldria que l'Al em conegués tal i com sóc abans de res, i que m'acceptés les disculpes. Ell sap tot el que m'ha passat, la situació que fa poc he viscut i, encara que no sigui excusa, espero que li serveixi, en part, d'explicació.
Prometo fer-ho ben diferent d'ara endavant, i esforçar-me perquè les coses surtin millors. Deixa-m'ho provar, Al.
11 visites a la lluna:
Anims de segur que l'Al et donara el que vols. Peto.
Em sembla que no es pot dir més clar. Jo t'entenc perfectament, però hi ha gent a qui costa assumir tant de cop, assumir que tenen l'altra persona entregada. Fa por, fa respecte, no s'és capaç de donar el mateix? Bé, potser no és necessari que es doni el mateix, però sí que se sàpiga rebre. De vegades estem contents amb poc, però frustra si no accepten bé el nostre 100%.
Et desitjo sort, a veure si tens aquesta oportunitat, si et deixen fer les coses no bé, perquè bé segur que ja les feies, però de manera que sigui més assumible pels dos. Dura tasca, però si ho vols de veritat, ho aconseguiràs.
Hola Lluneta. :)
Algunes vegades també he anat ràpid, (encara que fos només a nivell intern meu, i tampoc tants cops). Això va així, potser no podia ser d'una altra manera. Esperem que l'Al et dongui l'opció, però no et rasguis les vestidures si no és així...Amb el temps aprenem a acceptar quan és que no. Creu-me, per molt tímid que sigui l'Al, si algú vol alguna cosa, ho mostra. Ja ens explicaràs...Ànim!
T'he llegit, i m'has descrit a mi!!!
Passional, impulsiva i impacient...
Tranqui, d'això amb els anys, n'aprens, tot i que l'essencia és la que és... i millor, que no cal canviar de forma de ser... però si pateixes, t'asseguro que aprens a relativitzar... i serenar-te!
I ... també hi haurà qui t'accepti tal com ets!!!
:-D
Bones Lluna,
Tothom quasi sempre es mereix una segona oportunitat. Tots ens equivoquem i el més important és veure que t'has equivocat per fer-ho millor la següent vegada. De totes maneres tampoc serveix de gaire pensar com ho hauries fet. A la vida vas fent passos per seguir el teu camí i has d'assumir-ne les conseqüències.
Molta sort
Jo crec que això "d'equivocar-se" depen dels ulls que ho miren i des de la perspectiva on es veu.
Estimar només "sentint" sense donar lloc al "pensar" és un dels millors regals que pots fer........
T'animo a que seguixis així perquè viure l'amor en primera persona i sense por....és el més bonic que hi ha.
No canviïS'
LaU
No veig l'equivocació en viure,sentir, expressar sense pors uns sentiments...és tot un repte!. Mira endavant, tots ens equivoquem...
Salutacions,
Striper: malauradament, sembla ser que no ha acabat de ser així :(
XeXu: aix... tan de bo m'hagués donat la oportunitat d'ensenyar-li tot el que li podia oferir... però la cosa no ha acabat de funcionar. Entenc perfectament com es deu sentir l'Al, a part d'espantat i tot això... hi ha gent que no es vol complicar la vida, i de vegades el que fan és allunyar-se del que (creuen) que no els convé. En aquest sentit, em sento (com ja he dit altres vegades) com una joguina espatllada. Ningú la vol tenir. Però s'ha de mirar endavant. Ja ho sé. Gràcies :)
Xitus: em sembla que hauré d'aprendre a controlar-me. Segur que, a part d'anar bé en el terreny amorós, m'anirà bé per altres coses. Tinc sort que de seguida assumeixo les derrotes. Gràcies de totes maneres :)
Eli: aquests dies més que mai me n'he adonat i em sembla que he comprès que, de cares al futur, em comportaré d'una altra manera. Però tot i així, és trist pensar que una no es pot comportar tal i com és per por a que es torni a repetir l'error.
Jordi: aquest cop la sort no ha estat de la meva banda, però espero que a la pròxima sí... :) I tens raó, ara ja no serveix de res trencar-s'hi la closca. Ha anat com ha anat i ja poca cosa s'hi pot fer. Una abraçada!
LaU: i tant que és bonic estimar sense barreres!! el problema és com ho rep l'altre. Però segueixo pensant que és un regal preciós, com bé dius :)
Audrey: jo tampoc penso que sigui una equivocació, però al final, quan les coses surten malament pel mateix, acabes pensant que t'equivoques. Tinc moltes ganes de donar, però a algú que sàpiga rebre. De vegades no és senzill de trobar això, però seguirem endavant!
Expresar els sentiments i despullar-te emocionalment té molta força, pes i importància. Però cal que l'altra se n'adoni del que es perd. No cal demanar perdó per ser com ets.
...i que bé t'expresses!!!
Hola Cesc!! Gràcies :) De vegades, però, em precipito i no tinc present que l'altre potser no és tan "apassionat" i llavors se m'espanta... però bé, m'agrada que em digueu que és bonic ser així... ara em falta algú amb qui poder-ho compartir :)
He caigut ací i he llegit alguns apunts teus. M'agrada la manera clara en què ets capaç d'explicar, per escrit, els teus sentiments. Segur que t'ajuda a aclarir els pensaments i perquè l'altra persona t'entenga.
Sent si sóc agosarat però et done un consell: mira pel teu benestar i cerca el que et mereixes.
Molta sort
Publica un comentari