Sempre m'he preguntat com saps fins a quin punt estimes a una persona.
Crec que te n'adones de com l'estimes quan deixes de tenir-la al costat.
Crec que te n'adones de com l'estimes quan deixes de tenir-la al costat.
IAIA, T'ESTIMO
Shadows and tall trees
Fa 52 minuts
10 visites a la lluna:
És més convenient saber-ho abans, per poder-ne gaudir. Però per com som els humans, és tan difícil... Una abraçada, LLuNa.
Una abraçada.
De vegades vivim massa segurs de tenir tot el que ens envolta. Quan perdem alguna, aquesta segureta s'esvaeix i ens adonem que som més fràgils del que ens creiem.
Aquesta és una de les pedres amb les que les persones caiem una i una altra vegada.
Molts ànims!
Bonica, una gran abraçada! Sap molt de greu!
Ostres..
Una forta abraçada de suport, Lluna. Tingues-la present en el record, plena de vida dins teu per tot el que t'ha donat.
Estic amb tu.
Doncs sí, sempre som així de babaus, quan perdem algú, reculem en el temps i voldríem recuperar tot el que hem perdut...el dol l'has de fer, bonica, una abraçada!
Abans de perdre la iaia fa 15 dies, sabia que era la persona de la família de sang a qui més m'estimava. Ho sabia perquè no hi havia dia que no em recordés d'ella, perquè enyorava la seva olor, les seves paraules, les seves abraçades i tot un munt de detalls que no em passa el mateix amb altres parents.
I ara que l'he perdut, encara ho trobo a faltar més.
T'acompanyo. Una abraçada.
És molt cert... A mi m'agrada moltissim parlar amb els meus morts i cantar-los cançons. Els sento més aprop fins i tot que quan eren vius.
És cert que costa saber com ens estimem a les persones properes, però si les estimes, per més que marxin, mai deixaràs de tenir-les al costat, sempre t'acompanyaràn els seus consells i els records, que t'acolliràn i t'ajudaran quan ho necessitis.
De rebot he arribat al teu blog, i prometo continuar visitant aquesta lluna màgica, perquè és preciosa.
Una forta abraçada.
Gaudeix dels bons records que t'ha deixat.
Publica un comentari