Sóc el foc que mai no escalfa, una fotografia en blanc
Sóc l’aire que més pesa, un ocell que no té cant
Sóc un mar sense aigua, un pou sense final
Sóc la pluja que no rega, que destrossa i que fa mal.
Sóc el fum que tot ho embruta, el perfum que no fa olor
Sóc la flama que s’apaga, el camí que fa més por
Sóc el color que no pinta, el ram que s’ha assecat
Sóc l’arbre sense fulles que l’estiu no li ha arribat.
Sóc el llibre sense pàgines, la mala herba del jardí,
Sóc l’heura que no s’enfila, l’heroi que es va rendir
Sóc el vi que ningú tasta, el rellotge espatllat
Sóc el vent que tot ho xafa i el paraigua foradat.
Sóc la pedra que et fa caure, el malson d’aquesta nit
Sóc la poesia que no rima, la vetllada de l’oblit
Sóc el mirall sense reflexe, el ferro rovellat
Sóc el cotxe que no engega i que té el motor trencat.
Sóc la cançó que mai s’acaba, la clau que no té pany
Sóc el temps que no s’atura, el més profund parany
Sóc el país sense bandera, sóc el tro inesperat
I del paller en sóc l’agulla que al damunt t’has assentat.
Centenari de Joan Sales
Fa 1 hora
10 visites a la lluna:
Està molt ben escrit, sens cap dubte, però crec que demostres tenir coses més boniques que no es nombren.
aix... de vegades un se sent així oi? però les coses costen d'empassar, ja saps. Espero que algun dia sàpiga escriure aquestes coses boniques que tu nombres. Gràcies :)
Estic segur que no ets la majoria d'aquestes coses nomes que les llragrimes no et deixen veure el contrari.
Ets una persona sensible, amb un gran món interior i una facilitat per escriure els teus sentiments bestial. M'encanta l'escrit però ja m'agrada menys el que et creus que ets... ETS la LLUNA, algú molt especial, amb molt per donar i rebre. Una abraçada per tu, amiga
Fes cas a la Shadow!! i al striper tb! Cesc
Striper: no sé pas, de moment em miro i veig això. Sé que algun dia em miraré i veuré altres coses també, però ara em costa... Gràcies guapo, un petó!
Shadow: Gràcies per tot el que has dit, la veritat és que m'anima saber tot això. Però necessito deixar anar tot això que em pesa tant, i em sembla que sempre ho deixo anar aquí, al bloc... però no patiu, que aviat serà diferent. Un petó guapa :)
Cesc: valeeee ^^ ja ho sé... però ja saps que em costa. Un petó rei
IMPORTANT PASA PER CASA MEVA.
Ets molt més que això. No ho dubtis.
O potser és que el que en realitat volies dir és que ets el foc que calenta però no redueix a cendres, la fotografia de la llum, l'aire que respirem, l'ocell que vola més lliure, el mar en calma, el pou dels desitjos, la pluja que neteja l'ànima. El fum que purifica, l'olor a la que no li cal perfum, la flama de la passió, el camí que porta més lluny, l'arc de Sant MArtí, el pètal que s'obre cada matí, l'arbre que dóna fruits fins i tot a l'hivern més cru. El llibre infinit, les petjades al jardí, l'heura que creix sense paret, l'heroi que perd una batalla però guanya la guerra, el vi que es torna licor dolç, el rellotge que no necessita contar els segons, el vent que s'emporta el cap de la gent, el paraigua que il·lumina. La pedra que ens ensenya que cal tornar a caure, el somni més intens, el vers lliure, la vetllada tatuada a la memòria, el mirall que tot ho sap, el ferro forjat, el cotxe que porta a la fi del món, inclús amb el motor espatllat.
La cançó que permet ballar durant tot l'any, la clau que obre totes les portes, l'eternitat en un instant, el parany en el que val la pena caure, el país sense frontera, la tempesta que anuncia la calma, el fil de l'agulla amb la que cosir totes les ferides.
Petons!
Striper: hostiaaaaaaaaa!!!!!!! hostiaaaaaa!!!!! moltes gràcies Striper, ets un solet :) uuuiiiii!!! quina il·lusióóóóó!!!!!!! MUA MUA!!!
Vafalungo: Carai... m'has deixat sense paraules aquest cop... em sembla que m'esteu mimant massa, jo no sóc pas tot això tan bonic que dius, tot i que m'encantaria eh?
Ara que, t'has lluït amb aquest comentari Vafalungo, tens sortides per tot, i escrius molt bé!
Aix... tot un mestre! Petons guapo!
Coi, no se quina triar, tots els teus sóc m'arriben al cor, quina bellesa...
Petons!
Publica un comentari